Arrelat?

Oh the winter wind can blow me colder

Oh the summer's heat can parch me dry

But I'll not leave here for a fortune

I shall never leave here till I die

Animals

Volia explicar una història on hi apareix una aranya, un mono, un cranc, una tortuga, un corb i un porc però crec que ell l'explica molt millor.

De llebres i tortugues

Hi havia una vegada una llebre molt espavilada que, aburrida per les seves cabòries, dedicava el seu temps i els seus esforços a ser la llebre més veloç i exitosa de la seva comunitat. La competència era tan aferrissada que fins i tot tenia mals pensaments en contra les seves competidores. L'afany de superació feia canviar el caràcter de la llebre, fent que cada dia fos més arrogant i nerviosa. Tot i el seu orgull, un dia es va confessar a la seva amiga tortuga.

Feia 8 anys que havien començat aquella carrera i la tortuga, tot i no ser tant esvelta com la llebre, seguia el camí amb afany. Ja no recordava exactament l'aspecte de la seva amiga llebre, havien passat molts anys i la rutina li havia fet oblidar gairebé per complet l'aspecte de la seva amiga. De fet, dubtava de si podria distingir entre la seva amiga i una llebre de la mateixa edat que ella.

El dia que la llebre li va confessar la seva indiferència envers la vida la tortuga va actuar, aparentment, de forma que aquella confessió li sorprenia amb certa mesura. Tot i ser amigues, viuen en dos mons diferents, la tortuga, no es podria posar mai les botes de la llebre i la llebre tampoc podria mai posar-se les potes de la tortuga. Tanmateix, la tortuga comprenia perfectament l'univers on vivia la llebre.

La tortuga sabia que la llebre mentia. La llebre que inconscient mentia, ho feia pel bé de la seva amistat. L'ajudaria a seguir l'únic camí que podria prendre i ajudaria a que la tortuga l'empenyés cap a ell.

worldon2wheels

Algú va dir que si creus que pots assolir els teus objectius, significa que aquests són massa fàcils. Si no hi pots posar fre, llavors és que mai estaràs satisfet.
Molts ànims per l'Erik, que està fent tot un repte.
El podeu seguir aquí.

Oh yeah

WHAT A WONDERFUL WORLD
(George Weiss / Bob Thiele)

I see trees of green, red roses too
I see them bloom for me and you
And I think to myself, what a wonderful world

I see skies of blue and clouds of white
The bright blessed day, the dark sacred night
And I think to myself, what a wonderful world

The colours of the rainbow, so pretty in the sky
Are also on the faces of people going by
I see friends shakin' hands, sayin' "How do you do?"
They're really saying "I love you"

I hear babies cryin', I watch them grow
They'll learn much more than I'll ever know
And I think to myself, what a wonderful world
Yes, I think to myself, what a wonderful world

Oh yeah

Marc Guillemot, skipper of Safran:

Currently out here we have around 20 knots of wind, between 18 and 23. The sea is rough, but probably less than when I arrived. The sun is out, which means I can open the door up and see what is going on. I've had Yann on the VHF. He has been sleeping, so I took advantage to get some sleep too. So at that point I moved away from him slightly, but now we're back close to each other with about a mile between us. I'm going to try to get close to his stern and toss him a bottle of water. I'm going to stay here for as long as it takes. 3 days, 10 days, whatever. The race was yesterday. Now we've moved on to something else. I had a similar experience a few years ago. I'm just trying to talk to him, to reassure him. The subject doesn't matter. He knows he can rely on me. It's more of a psychological help than a physical one, but that's important, because in general it's the head that looks after the rest of the body. That will help him, while he awaits the arrival of the rescue team.

No crec que es pogués expressar millor. Això està passant ara, ara mateix. Com si estéssin jugant el Barça i el Madrid, en directe, i sembla que no importi que dos amics s'estiguin ajudant a 1460 km d'enlloc. La notícia no la trobareu a cap diari, ni a cap televisió, ni enlloc si no es fa un esforç enorme per buscar-la.

"The race was yesterday. Now we've moved on to something else"

Raonament Darwinista sobre la crisi econòmica

Una branca d'una la família dels mamífers rosegadors va anar estirant el coll per poder arribar més i més amunt, ves a saber perquè, a la vegada que l'apèndix que formava la "cua" d'aquests mamífers va anar desplaçant-se cap amunt. En algunes famílies de fòssils s'han descobert branques on aquest desplaçament s'observa per la part posterior i d'altres per la anterior. En el primer grup apareix un graó entremig on es pot identificar l'evolució de l'apèndix en forma de banya. Curiosament però, i essent aquest el fet que més posa en desacord a la comunitat científica ambdues famílies semblen desembocar en un element comú on aquest apèndix, lluny de desaparèixer, resorgeix penjant de l'alçada del coll. S'ha anomenat apèndix "corbata", en honor a la tan coneguda i elegant peça de vestir.

És a dir:

Avui en dia es podria afirmar que tota rata porta una corbata.

Dona desconeguda (Relat Conjunt)

Aquell seient de vellut vermell era prou còmode, tot i que no ho semblava gens ni mica abans de seure-hi. Ella l’observava amb la impaciència de qui es mira algú qui tarda massa temps en fer alguna cosa trivial.
Tot seguit, la pregunta evident:
- Per què estic despullat?. Ah, i com és que no tinc fred?- No sent cap tipus de vergonya, de fet, se sent còmode, com si allò fos el que toca.
No obté cap resposta de la seva interlocutora.
- No pretenia ofendre-la senyora, espero em disculpi la meva...-
Ella assenteix, desvia la mirada i el carruatge es comença a moure.
- On anem?-
No hi ha resposta.
Una boira espessa i blanca ho cobreix tot, ni tan sols pot veure clarament quin tipus de camí hi ha sota les rodes del carruatge. Mai havia vist una boira com aquesta, estira la ma i pot notar-la suau i freda com li recorre el palmell, deixant fins i tot remolins blanquets a les puntes dels dits.
Mentrestant, sense ningú que els guiï, dos cavalls negres estiren el carruatge únicament amb cabeçades i tapalls als ulls però sense necessitat del cabeçó i les rendes.
Ella mira al front, amb les mans reposades damunt la seva falda, com si res li importés en absolut, i encara menys el seu acompanyant. L’actitud d'aquesta dama li recorda a la seva cunyada, però pensa que potser és millor estalviar-se cap comentari al respecte.
- Trigarem molt a arribar?.-
- No.- Respon ella mentre li dedica una breu i inexpressiva mirada.
- Però, on anem? Qui ets tu? Què hi faig aquí?.-
El carruatge s'atura bruscament, amb un renill breu d'un dels cavalls.
La resposta el gela:
- Perdre el meu temps.-
Llum, una llum blanca no el deixa veure res. Una cosa l’ennuega i sent nàusees mentre l'aire li surt per la boca fent un soroll horrible.
- Doctor?. S'està despertant, no és veritat?.-
- Sí, tenia raó infermera, qui porta aquest pacient? Avisi al seu metge si us plau. S'haurà de notificar a la seva família també.-
- Sí, sí, sí, de seguida doctor Roig.-

Les meves excuses

És molt complicat fer un cafè aquí dalt, per compensar vam estar xuclant granets de cafè dolcets i suaus tot el camí.

La tele encesa revival

Per als nostàlgics i les nostàlgiques del CoffeeTime.


M

El llimoner que va morir d'èxit

El llimoner creix i fa llimones. Una rera l'altra, les llimones van creixent farcint l'arbre d'aquests fruits verds que quan maduren son grocs. També, les llimones carreguen les branques, dèbils, que han de suportar un pes important.
No obstant, la natura juga males passades. Pot arribar un excés de bonança fins saturar-lo de flors, futurs fruits, que si la bonança no segueix, farant insostenible la situació.
Lentament, el llimoner que no ha pogut regular el seu excés, perdrà tot allò guanyat. Morint d'èxit i començant de nou el cicle sense haver après res de res.

Fortor

Vaig fort, i què? Ho reconec. Primavera mullada i l'estiu que no arriba. És que un ja no pot més, baaaah, ja n'hi ha prou, no? Vull disfrutar de la calor ja!


Fire1 | Upload Music

Robert Allen Zimmerman

Behind every beautiful thing

there's been some kind of pain

Relat conjunt - Caminant damunt un mar de boira

Se li estava començant a glaçar la orella dreta però no en feia cas. Eren ja 5 feixucs mesos de viatge a les seves espatlles i a les de Johnson, el seu soci. Aquest s'havia excusat ordenant als homes que no se'l molestés mentre reposava a la seva tenda, cosa que ell havia sabut aprofitar bé per esmunyir-se lluny de l'expedició. Als seus peus ara s'estenia un mar de boira tapant completament l'espès bosc, el mateix que li amagava el seu objectiu; el somni, tapat ara com la imaginació de shakespeare darrera el teló. Era conscient que ja estava fora del termini que havia marcat quan va sortir de Londres i això a la premsa d'allà li queia molt malament. Sobretot, sabent que s'havia declarat la guerra feia poc, i els estarien cridant a files a tots. Ni que fos en un article minúscul a la secció de varietats, sabia que ja s'haurien alçat les primeres veus crítiques i pessimistes respecte a la seva expedició.

- Si fos tan fàcil com navegar lluny de terra coneguda travessant les boires, com travessàvem les onades al sortir d'Anglaterra.- Pensava en veu alta.

Ahir havien tingut la darrera pèrdua. Era un home jove i fort, del qual segurament en trobarien a faltar el seu esforç. La situació començava a ser un pel caòtica. D'ençà que Johnson s'havia evadit completament al seu propi interior i ja no portava el control estricte al que els tenia acostumats, tot estava agafant un rumb no gaire agradable. S'abandonava material com cordes, piquetes i tendes així com els hi pareixia als homes que els hi començava a fer nosa. Clar, ell també pensava que era lògic: "menys homes, menys pes, menys cordes". Johnson, en el seu estat normal, hauria utilitzat les mateixes cordes per penjar-los a tots amb ganxos dels mugrons excepte a ell, amb qui ho hauria fet dels testicles.

- Avi!. Estàs aquí!- Diu una veu. És de la seva filla.

- Avi?- Contesta ell mentre es gira a poc a poc obrint els seus ulls blaus de bat a bat. Se la mira de dalt a baix amb cara estupefacte.

- Què hi fas enfilat a dalt d'aquest banc? Estan tots molt preocupats. Sort que m'he topat amb la Pauline, la teva veïna, i m'ha dit que t'havia vist anant cap pal parc.- Ella sembla molt alterada per alguna cosa.

- On està el teu marit?.-
- Avi, soc la teva neta. Encara no m'he casat, i el que em queda.- Replica ella.
- Com que no t'has casat? A la teva mare li donaràs un disgust. Dirá que ets una qualsevol, com aquella d'allà. Si tú! No et facis la boja que et conec!- Crida assenyalant una dona, que mira cap a un altre costat i accelera el pas, fent veure que la cosa no va amb ella. Ella l'ajuda a baixar del banc i el fa seure, mentre busca a les palpentes el telèfon mòbil a la seva bossa.