dimecres, 29 d’abril de 2009

De llebres i tortugues

Hi havia una vegada una llebre molt espavilada que, aburrida per les seves cabòries, dedicava el seu temps i els seus esforços a ser la llebre més veloç i exitosa de la seva comunitat. La competència era tan aferrissada que fins i tot tenia mals pensaments en contra les seves competidores. L'afany de superació feia canviar el caràcter de la llebre, fent que cada dia fos més arrogant i nerviosa. Tot i el seu orgull, un dia es va confessar a la seva amiga tortuga.

Feia 8 anys que havien començat aquella carrera i la tortuga, tot i no ser tant esvelta com la llebre, seguia el camí amb afany. Ja no recordava exactament l'aspecte de la seva amiga llebre, havien passat molts anys i la rutina li havia fet oblidar gairebé per complet l'aspecte de la seva amiga. De fet, dubtava de si podria distingir entre la seva amiga i una llebre de la mateixa edat que ella.

El dia que la llebre li va confessar la seva indiferència envers la vida la tortuga va actuar, aparentment, de forma que aquella confessió li sorprenia amb certa mesura. Tot i ser amigues, viuen en dos mons diferents, la tortuga, no es podria posar mai les botes de la llebre i la llebre tampoc podria mai posar-se les potes de la tortuga. Tanmateix, la tortuga comprenia perfectament l'univers on vivia la llebre.

La tortuga sabia que la llebre mentia. La llebre que inconscient mentia, ho feia pel bé de la seva amistat. L'ajudaria a seguir l'únic camí que podria prendre i ajudaria a que la tortuga l'empenyés cap a ell.

dimecres, 1 d’abril de 2009

worldon2wheels

Algú va dir que si creus que pots assolir els teus objectius, significa que aquests són massa fàcils. Si no hi pots posar fre, llavors és que mai estaràs satisfet.
Molts ànims per l'Erik, que està fent tot un repte.
El podeu seguir aquí.