El llimoner creix i fa llimones. Una rera l'altra, les llimones van creixent farcint l'arbre d'aquests fruits verds que quan maduren son grocs. També, les llimones carreguen les branques, dèbils, que han de suportar un pes important.
No obstant, la natura juga males passades. Pot arribar un excés de bonança fins saturar-lo de flors, futurs fruits, que si la bonança no segueix, farant insostenible la situació.
Lentament, el llimoner que no ha pogut regular el seu excés, perdrà tot allò guanyat. Morint d'èxit i començant de nou el cicle sense haver après res de res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Cada any s'ha despurgar el llimoner. Nosaltres ho fem al que tenim a Vilafestuc. És una gran lliçó de la naturalesa...
Quan més fruits té un arbre més aviat toquen les branques, pesades, el terra. Sí que s'apren
Publica un comentari a l'entrada