Dona desconeguda (Relat Conjunt)

Aquell seient de vellut vermell era prou còmode, tot i que no ho semblava gens ni mica abans de seure-hi. Ella l’observava amb la impaciència de qui es mira algú qui tarda massa temps en fer alguna cosa trivial.
Tot seguit, la pregunta evident:
- Per què estic despullat?. Ah, i com és que no tinc fred?- No sent cap tipus de vergonya, de fet, se sent còmode, com si allò fos el que toca.
No obté cap resposta de la seva interlocutora.
- No pretenia ofendre-la senyora, espero em disculpi la meva...-
Ella assenteix, desvia la mirada i el carruatge es comença a moure.
- On anem?-
No hi ha resposta.
Una boira espessa i blanca ho cobreix tot, ni tan sols pot veure clarament quin tipus de camí hi ha sota les rodes del carruatge. Mai havia vist una boira com aquesta, estira la ma i pot notar-la suau i freda com li recorre el palmell, deixant fins i tot remolins blanquets a les puntes dels dits.
Mentrestant, sense ningú que els guiï, dos cavalls negres estiren el carruatge únicament amb cabeçades i tapalls als ulls però sense necessitat del cabeçó i les rendes.
Ella mira al front, amb les mans reposades damunt la seva falda, com si res li importés en absolut, i encara menys el seu acompanyant. L’actitud d'aquesta dama li recorda a la seva cunyada, però pensa que potser és millor estalviar-se cap comentari al respecte.
- Trigarem molt a arribar?.-
- No.- Respon ella mentre li dedica una breu i inexpressiva mirada.
- Però, on anem? Qui ets tu? Què hi faig aquí?.-
El carruatge s'atura bruscament, amb un renill breu d'un dels cavalls.
La resposta el gela:
- Perdre el meu temps.-
Llum, una llum blanca no el deixa veure res. Una cosa l’ennuega i sent nàusees mentre l'aire li surt per la boca fent un soroll horrible.
- Doctor?. S'està despertant, no és veritat?.-
- Sí, tenia raó infermera, qui porta aquest pacient? Avisi al seu metge si us plau. S'haurà de notificar a la seva família també.-
- Sí, sí, sí, de seguida doctor Roig.-