dimarts, 4 de març de 2008

No, no ho veig, passo...

-Ho veig i hi vaig amb 15 més.- diu el curiós personatge que s'asseu just davant meu.
Jo no crec pas que dugui res, com a molt una parella i no gaire alta. Està clar el que vol, sacsejant la jugada, apujant fins a tres cops l'aposta inicial. Vol fer caure qui realment li preocupa, que per descomptat no soc jo, a mi crec que ja ni em compta. Per ell només hi ha un rival ara mateix, qui tot seguit li respon, passiu, com si aquell joc no anés amb ell:
-Les veig.-
La veu ve de la meva esquerra, a la vegada que cauen les seves fitxes a sobre les altres al mig de la taula. Les deixa anar desinteressadament, fet que denota de forma insultant que ell ja ha fet una bona partida, que no necessita arriscar-se per guanyar, que es veu ja guanyador per mèrits propis, segurament amb trampes, però guanyador al cap i a la fi. Te un trio de jotes o encara diria més, de reines segurament, del que si en té l'oportunitat en treurà profit, com en les mans anteriors, no en tinc cap dubte.

-No la veig, passo senyors.- Responc llançant les meves cartes cap per avall davant meu.

No sé perquè he dit senyors, si encara falta "speakar" una persona i no és pas un senyor, però sí tota una dama. Suposo que és fruit del masclisme cec que ha regnat sempre en aquest joc. Aquesta no és la meva nit però aquí estem, i què hi farem si el pot era prou encegador. L'ambició sol fer perdre el seny, sobretot si la catalitzem amb ansietat, l'experiència em diu que la meva doble parella de vuits i reis no hi tenen res a pelar. Potser no haurem guanyat gaire anit, això sí, hem aconseguit definir el concepte de la sàvia retirada com un art subtil, deixant enrere només un pessic de dignitat.

El silenci omple el moment i la taula, aïllant-nos i fent-nos únics. Ella mira les seves cartes. De fet, des de la mà anterior que no aixeca el cap, com si els demés no existíssim. Només li importa la seva pròpia jugada. M'encantaria comunicar-li el que intueixo sobre les altres mans,
però no puc, és il·legal i no m'ha agradat mai jugar brut.

Saps el que desitges, no te n'amaguis:
Vull que ella digui "Jo tampoc hi vaig", i em miri amb complicitat, deixant que els altres dos facin la seva particular brega de galls. Allargar la partida almenys un parell de mans més, les suficients per intentar buscar una combinació que m'afavoreixi per ni que sigui "salvar la nit".
Ella posa un dit a sobre una fitxa de 20...

2 comentaris:

musa ha dit...

Xoooooot!
Des que blocat te la va jugar no sabia com trobar-te! :)

Qué bé, encara podré passar a prendre cafès de tant en tant…

Salut!

xot ha dit...

Sí, vaig quedar-me una mica penjat :(

Que bééé, ha tornat a venir la musa! Sigues benvinguda de nou.