No és feina fàcil atracar un vaixell a un port encantador però massa petit per fer-ho amb tranquilitat quan el vent bufa a 40 nusos. Al contrari, fa l'efecte que el món on pretens tornar a posar els peus no et vulgui. Et rebutgi amb totes les seves forces, a ràfagues, a cops de garrot, tan forts com les carbasses que et donava ella cada cop que intentaves fer-li saber que desitjaves apropar-t'hi. El temps és senyor d'ell mateix, i el mediterrani capritxós. La única solució és caçar un altre riç, enrotllar una mica més de gènova i amb paciència girar-li l'esquena al vent. Un poc de sort i el temporal no ens tocarà de gravetat, com aquella bala que Tintin va esquivar per poc, serà només una rascada superficial. Més valdrà encreuar els dits, i a la vegada anar preparant la vestimenta d'aigua per, al manco, no quedar xops.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada