El gat que enyorava el tel de la llet

Era un gat de pel curt, blanc i fi. Deuria fer ja més de 2 anys que l'àvia el va adoptar. Era una nit de tempesta, el gos bordava a la porta de casa mentre nosaltres descansàvem mirant la llum del televisor. De la porta n'aparegué un gat, el mateix gat que avui miola cada matí demanant un tros de pa mullat pel tel de llet.
D'animals n'havíem tingut sempre, de gallines i pollastres procuràvem tenir-ne sempre. L'àvia, cada matí n'agafava els ous i quan els pollastres eren prou grans, agafava el ganivet i els tallava el coll. Aquell dia mai faltava la truita de sang per sopar. Com volia dir, d'animals al pati no n'han faltat mai. Al pati és una cosa i a la falda una altra. I és que d'animals de casa no n'hem tingut mai. Els animals s'han d'estar a fora.
L'àvia, quan tocava, portava la llet fresca i posava a bullirla. D'aquesta llet en sortia el tel que el gat ha menjat cada matí. Ara de la cantina s'ha passat al bric però el gat segueix venint cada matí esperant que s'acabi la temporada del bric i torni la del tel.