dilluns, 12 de maig de 2008

Cada tros, un record

Tal com es feia a l'antic cafè, les parets es decoren amb el temps. N'hi ha que ens tracten de nostàlgics, jo m'ho agafo amb més optimisme, giro el cap enrere amb un somriure de boca a orella. Perquè no hi ha res millor que estar satisfet d'allò que ja ha passat. Cada tros, un record.

2 comentaris:

xot ha dit...

Quants records en aquest trencaclosques!

vullunfestuc ha dit...

Les parets d'una habitació o d'una casa han d'anar adquirint personalitat poc a poc. No les pots obligar a penjar el que tu vols, no ho accepten i es veuen superficials. Encara hem de veure les noves parets!