dilluns, 12 de maig del 2008
Cada tros, un record
Tal com es feia a l'antic cafè, les parets es decoren amb el temps. N'hi ha que ens tracten de nostàlgics, jo m'ho agafo amb més optimisme, giro el cap enrere amb un somriure de boca a orella. Perquè no hi ha res millor que estar satisfet d'allò que ja ha passat. Cada tros, un record.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Quants records en aquest trencaclosques!
Les parets d'una habitació o d'una casa han d'anar adquirint personalitat poc a poc. No les pots obligar a penjar el que tu vols, no ho accepten i es veuen superficials. Encara hem de veure les noves parets!
Publica un comentari a l'entrada