Responsabilitats

Primer de tot, acatem responsabilitats.

No, potser no hauries hagut d'anar a jugar a futbol. Plovia. Hi havia embús a la carretera. Quan has arribat, seguia plovent i no hi havia ningú jugant.

Has vist de puta casualitat com un del teu equip s'esmunyia correns, caic no caic, fins al bar del centre esportiu. L'has seguit i quan has entrat no reconeixies a ningú perquè no has pensat ni a treure't les ulleres per córrer del cotxe al bar. Prou en tenies d'evitar fotre una patinada.

Comencem el partit. Som-hi! Joder quina aigua. Baaaah, la teva forma no és ni l'ombra del que era fa dos anys, quin desànim no poder fer ni la meitat del que eres capaç. Però et sents amb ganes de recuperar-te i a cada partit et trobes més còmode. Avui és una patxanga, ens podem permetre fallar passades estil "lo pelat".

No tenim canvis i ens anem rotant a la porteria, em toca a mi. Crack!

Uggghhh, sabies que passaria un dia o altre. Puto turmell esquerra de vidre que tens. Quin mal, feia temps que no trencaves i ja no recordaves la sensació tal com era. A al merda, cap a casa mentre te'n recordes dels protagonistes de la catequèsis cada cop que pitges l'embragatge del cotxe.

No, potser no hi hauries d'haver anat, acatem-ho.

Passes per davant del centre mèdic per veure si està obert. Ja que pagues una assegurança religiosament cada més, almenys estalvia't la vena elàstica, no? I potser encara estarem de sort i ens atendrà...

No, no estem de sort. Però és molt atenta i sembla que sap el que es fa, per lo que surts feliç amb la teva vena elàstica i un paperet on intueixes que hi deu posar ibuprofeno, bàsicament perquè t'ho han dit abans. Au, cap a casa.

Pujar, deixar la bossa, i baixar a la farmacia que hi ha just al davant tot travessant el carrer. Ara sí, i un cop acatades responsabilitats, faig comptes exercir el dret a la llibertat d'expressió i criticar al/a personatge/a que em trobo davant dels nassos.

A veure tio/a, un paio que travessa el carrer coix, coix, i entra coix, coix a la teva farmàcia/negoci/forma que tens de guanyar-te les sopes, que per cert he vist supermercats més petits (OpenCor per posar un exemple). Perquè us feu una idea hi treballen uns/es 9 o 10 farmacèutics/ques, amb diversos mostradors en plan el Corte Inglés. Doncs a aquest al·lot que t'entra amb cara de pena, fent passes de llargada equivalent a la mitja del penis espanyol (que no català) i amb "vull antiinflamatoris per via" escrit al front. Doncs com se t'acut? Desgraciat/da, des de l'altre punta de la farmàcia, cridar-li:

"Por aquí señor, sígame".

Fer-li fotre tota la volta a la farmàcia, que per si no ho he dit té forma de U, fins a l'altre entrada, i sense ni tan sols mirar-te als ulls agafar el paperet que portes, deixar-te allà per anar fins on tu has entrat a agafar el paquet de ibuprofenos, i amb tots els collons/ovaris del món, tornar-te el canvi MALAMENT!!!

Senyors/es, acatem responsabilitats si us plau.